Comentaris per La imatge en conflicte http://enconflicte.dialegskrtu.cat DIÀLEG 09 Mon, 06 Sep 2010 06:11:07 +0000 http://wordpress.org/?v=2.7 hourly 1 Comentari de L'Individu a Entre la compassió i l’empremta http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/05/01/entre-la-compassio-i-lempremta/comment-page-1/#comment-18 L'Individu Sun, 10 May 2009 13:39:51 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=102#comment-18 estic força d'acord amb en Jep. Crec que les dues imatges són ben diferents. A més, el problema de la primera crec que és un debat a part: la pertinència dels dictamens de certs premis fotogràfics. I aquest problema es resolt coneixent quins interessos i quin jurat hi ha darrere d'aquest premi, i si és neutral o no (aquest jo diria que és un problema endèmic de molts premis fotogràfics). En el cas de l'Ortega y Gasset, en la meva opinió crec que El País, els mitjans de PRISA i altres com la RTVE fa temps que porten una campanya insistent de suport a la institució de la monarquia espanyola, potser per contrarrestar una altra campanya més social (crema fotos, cas d'El Jueves, desaparició del tabú que fins ara era la crítica pública de la monarquia...). A més, segons assegura Cercas (<a href="http://www.deverdaddigital.com/ver_articulo.php?art=5669" rel="nofollow">*</a>) al llibre que acaba de publicar (i ho fa de la manera correcta periodísticament parlant: amb dades, fonts, documentació...), el rei Juan Carlos va tenir un paper actiu en la marxa de Suárez. Per tant, la idea que reflecteix la fotografia (més enllà del fet respectable que una persona doni suport i mostri compassió per una altra persona que pateix una malaltia), no s'adiu amb la realitat històrica i política. estic força d’acord amb en Jep. Crec que les dues imatges són ben diferents. A més, el problema de la primera crec que és un debat a part: la pertinència dels dictamens de certs premis fotogràfics. I aquest problema es resolt coneixent quins interessos i quin jurat hi ha darrere d’aquest premi, i si és neutral o no (aquest jo diria que és un problema endèmic de molts premis fotogràfics). En el cas de l’Ortega y Gasset, en la meva opinió crec que El País, els mitjans de PRISA i altres com la RTVE fa temps que porten una campanya insistent de suport a la institució de la monarquia espanyola, potser per contrarrestar una altra campanya més social (crema fotos, cas d’El Jueves, desaparició del tabú que fins ara era la crítica pública de la monarquia…). A més, segons assegura Cercas (*) al llibre que acaba de publicar (i ho fa de la manera correcta periodísticament parlant: amb dades, fonts, documentació…), el rei Juan Carlos va tenir un paper actiu en la marxa de Suárez. Per tant, la idea que reflecteix la fotografia (més enllà del fet respectable que una persona doni suport i mostri compassió per una altra persona que pateix una malaltia), no s’adiu amb la realitat històrica i política.

]]> Comentari de Jep Martí a Entre la compassió i l’empremta http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/05/01/entre-la-compassio-i-lempremta/comment-page-1/#comment-16 Jep Martí Tue, 05 May 2009 22:31:05 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=102#comment-16 No em sembla del tot pertinent comparar les fotografies de Suárez Illana i de Carter, perquè des del meu punt de vista pertanyen a dues tipologies documentals contraposades, més enllà del fet que el fotògraf sigui professional o no. La primera, encara que els personatges ens mostressin la cara, necessita inevitablement d'una informació complementària que se suposa a la majoria dels lectors d'aquest diari, mentre que la segona és una imatge conceptual, que òbviament qui la visualitza -que no necessita el nom del nen-, cal que tingui, inevitablement, una cultura occidental. No em sembla del tot pertinent comparar les fotografies de Suárez Illana i de Carter, perquè des del meu punt de vista pertanyen a dues tipologies documentals contraposades, més enllà del fet que el fotògraf sigui professional o no. La primera, encara que els personatges ens mostressin la cara, necessita inevitablement d’una informació complementària que se suposa a la majoria dels lectors d’aquest diari, mentre que la segona és una imatge conceptual, que òbviament qui la visualitza -que no necessita el nom del nen-, cal que tingui, inevitablement, una cultura occidental.

]]> Comentari de Mariona Fernández a Imatge, entre testimoni i vigilància http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/04/17/imatge-entre-testimoni-i-vigilancia/comment-page-1/#comment-10 Mariona Fernández Sun, 19 Apr 2009 14:37:56 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=81#comment-10 La realitat passa davant la càmara de vigilància, ningú ha anat a la recerca del fet amb la seva càmara, ningú no l'ha buscat, i més important, ningú no l'ha vist; només la càmara impassible registra tot allò que se li posa al davant, són elles potser les que conserven l'estigma primerenc i essencial del que va suposar la màgia i també aquella veritat fotogràfica en la que creiem amb els ulls tancats. Avui potser només creiem en el que capten aquestes càmeres on, pensem, no hi hagut intenció, criteri ni selecció humana... vet aquí un altre element per a aquesta fascinacó de la que es parla en aquest enriquidor diàleg. La realitat passa davant la càmara de vigilància, ningú ha anat a la recerca del fet amb la seva càmara, ningú no l’ha buscat, i més important, ningú no l’ha vist; només la càmara impassible registra tot allò que se li posa al davant, són elles potser les que conserven l’estigma primerenc i essencial del que va suposar la màgia i també aquella veritat fotogràfica en la que creiem amb els ulls tancats. Avui potser només creiem en el que capten aquestes càmeres on, pensem, no hi hagut intenció, criteri ni selecció humana… vet aquí un altre element per a aquesta fascinacó de la que es parla en aquest enriquidor diàleg.

]]> Comentari de Mariona Fernández a Les imatges imprescindibles http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/04/18/les-imatges-imprescindibles/comment-page-1/#comment-9 Mariona Fernández Sun, 19 Apr 2009 14:33:02 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=91#comment-9 Resumir una realitat complexa i múltiple, un conflicte, una guerra… en una imatge encara que sigui la imprescindible, no és un resum excessiu al que estem perillosament acostumats? Resumir una realitat complexa i múltiple, un conflicte, una guerra… en una imatge encara que sigui la imprescindible, no és un resum excessiu al que estem perillosament acostumats?

]]> Comentari de Juan Alonso a La imatge fotogràfica com a document: un espai fronterer http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/03/12/la-imatge-fotografica-com-a-document-un-espai-fronterer/comment-page-1/#comment-8 Juan Alonso Sat, 04 Apr 2009 14:20:00 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=14#comment-8 Molt interessant. Tot el que dius és ben cert. Espero que el diàleg d'aquest any sigui tan interessant com el de la primera edició. Gràcies Molt interessant. Tot el que dius és ben cert. Espero que el diàleg d’aquest any sigui tan interessant com el de la primera edició. Gràcies

]]> Comentari de Gemma a La mirada documental http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/03/20/la-mirada-documental/comment-page-1/#comment-7 Gemma Mon, 30 Mar 2009 15:22:24 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=60#comment-7 Sobre els límits Tot està en un procés constant d'evolució, i la fotografia encara més perquè sembla no acabar de tenir mai un lloc on ubicar-se amb permanència. Parlem de la seva dimensió política. Aquí la fotografia esdevé una operació comercial més on hi ha un contracte de serveis pel qual s'esperen uns resultats fotogràfics que obeeixin a unes premises concretes, les que venen marcades pel propi mitjà i posteriorment pel fotògraf/a. Hi ha tants elements que determinen la captura de les imatges que la consideració de document d'una realitat caldria posar-la en dubte. Parlem d'un context, però aquest també està emmarcat dins d'un moment/espai/temps definit pel propi fotògraf/a. Aquest/a difícilment es troba amb el conflicte per casualitat, més aviat l'hi proporcionen o el busca. Fins i tot pot arribar a provocar-l'ho, és a dir, si en algun moment cal escenificar o fer repetir una escena (s'enten no bèl·lica), sovint no es dubta en fer.ho. I també és sabut que la presència dels mitjans altera els aconteixements. Allà on no arriben les imatges no existeix realitat però també allà on arriben els mitjans audiovisuals es "desperta" una acció. L'ús final de les fotografies en determina la seva condició. Parlant del futur Immediatesa, multiplicitat de punts de vista, poc control sobre qualitat, veracitat, autenticitat, desconeixement dels mecanismes informatius, gran volum de material fotogràfic i audiovisual. Un apunt: Sembla que a moltes zones de conflicte de guerra ja no envien reporters sinó que regalen càmeres fotogràfiques entre la població perquè en documentin els esdeveniments. En un altre sector com el de la premsa del cor el què fan és regalar les càmeres als indigents perquè així poden fotografiar i passar desapercebuts. Bé, fins aquí algunes opinions sobre el tema. Gràcies! Sobre els límits
Tot està en un procés constant d’evolució, i la fotografia encara més perquè sembla no acabar de tenir mai un lloc on ubicar-se amb permanència.
Parlem de la seva dimensió política. Aquí la fotografia esdevé una operació comercial més on hi ha un contracte de serveis pel qual s’esperen uns resultats fotogràfics que obeeixin a unes premises concretes, les que venen marcades pel propi mitjà i posteriorment pel fotògraf/a. Hi ha tants elements que determinen la captura de les imatges que la consideració de document d’una realitat caldria posar-la en dubte. Parlem d’un context, però aquest també està emmarcat dins d’un moment/espai/temps definit pel propi fotògraf/a. Aquest/a difícilment es troba amb el conflicte per casualitat, més aviat l’hi proporcionen o el busca. Fins i tot pot arribar a provocar-l’ho, és a dir, si en algun moment cal escenificar o fer repetir una escena (s’enten no bèl·lica), sovint no es dubta en fer.ho. I també és sabut que la presència dels mitjans altera els aconteixements. Allà on no arriben les imatges no existeix realitat però també allà on arriben els mitjans audiovisuals es “desperta” una acció.
L’ús final de les fotografies en determina la seva condició.

Parlant del futur
Immediatesa, multiplicitat de punts de vista, poc control sobre qualitat, veracitat, autenticitat, desconeixement dels mecanismes informatius, gran volum de material fotogràfic i audiovisual.

Un apunt: Sembla que a moltes zones de conflicte de guerra ja no envien reporters sinó que regalen càmeres fotogràfiques entre la població perquè en documentin els esdeveniments.
En un altre sector com el de la premsa del cor el què fan és regalar les càmeres als indigents perquè així poden fotografiar i passar desapercebuts.

Bé, fins aquí algunes opinions sobre el tema. Gràcies!

]]> Comentari de Marcel a La mirada documental http://enconflicte.dialegskrtu.cat/blog/2009/03/20/la-mirada-documental/comment-page-1/#comment-4 Marcel Tue, 24 Mar 2009 15:34:44 +0000 http://enconflicte.dialegskrtu.cat/?p=60#comment-4 No se com he anat a parar aqui. Interessant però molt dens. :-)Sort No se com he anat a parar aqui. Interessant però molt dens.
:-)Sort

]]>