La imatge en conflicte

El triàleg s’acaba. Ha sigut un plaer i un privilegi compartir amb vosaltres, Ignacio i Clemente, aquests dos mesos de correspondència oberta. Celebro la vostra saviesa i agraeixo la vostra generosa dedicació; he gaudit tant com he après.

Ara entenc molt millor el to compungit d’en Joan, en Christian i en Radu al final del seu excel·lent debat de l’any passat: aquest format crea addicció; un voldria que no s’acabés l’estímul d’anar trobant-se amb les paraules dels altres i de buscar el concepte i els termes de les intervencions pròpies. És una manera d’escriure que s’adreça a algú particularment, just a l’inrevés del que suggeria Umberto Eco d’adreçar-se potencialment a tota la humanitat; aquesta teòrica modèstia, però, proporciona la recompensa de saber que la comunicació serà atenta i intensa.

Les meves felicitacions, per tant, als que han generat aquest espai, a tota la gent de SCAN i del KRTU, als magnífics traductors, als seguidors del bloc i, molt especialment, a la Mariona i la Joana, que ens han coordinat amb eficiència i elegància.

Per sort encara ens queda la sessió en directe. Fins el 13 de maig a Tarragona!