La imatge en conflicte

El Diàleg 08 va abordar la qüestió de la ubiqüitat de les imatges, que és precisament on es contextualitzen els conflictes en què es debaten avui dia les imatges, entre les quals es troben les que encara sostenen un discurs documental coherent. Davant d’una situació d’autèntica intoxicació visual com la que vivim, els fotògrafs han d’emprendre la doble tasca d’abordar de manera convenient les difícils situacions que desitgen explicar –assumint una gran responsabilitat– i d’intentar que el seu discurs no es dilueixi en una confusa sopa visual saturada d’imatges i dominada per l’entreteniment buit i superficial.

Crec que un discurs documental fonamentat i potent ha de poder mostrar-se lliurement en qualsevol suport, circumstància i context, sense exclusions ni censura, sabent, però, que sovint haurà de competir en condicions desiguals amb altres discursos més populars, més amables, més comercials i més exitosos.

El descrèdit actual de les imatges documentals es deu a molts factors, entre els quals també hi ha una progressiva i acomodatícia disminució dels seus nivells de qualitat, i per això em sembla necessari un esforç seriós per a la seva recuperació o fins i tot la seva recerca. Necessitem imatges documentals que ens moguin a la inquietud i la reflexió, que no es prenguin massa seriosament la seva bellesa i que tinguin una manera d’explicar les coses que les faci diferents, sinceres i compromeses. Necessitem imatges que serveixin per a alguna cosa, que siguin útils, que no ens deixin descansar en pau.

Finalment, vull donar les gràcies a tots els qui han fet possible aquest diàleg, i vull agrair-vos especialment, Ignacio i Pepe, que hagueu compartit les vostres fèrtils idees en aquest espai obert i lliure.